• Per Elisabeth SANCHO
• 16-10-2017

Com puc saber si estic casat en societat de guanys o separació de béns?

El règim econòmic matrimonial és la manera en el que es regula els efectes econòmics i patrimonials del matrimoni.  Per saber quin tipus de règim vincula el nostre matrimoni, s'ha d'estar a diferents circumstàncies que concorren en el moment de contraure el matrimoni. S' ha de tenir en compte que  un cop es determina, serà inmutable, es a dir,  no variarà mai,  a pesar de  que es pugui canviar de residència a una altra comunitat autònoma o estranger, sempre i quan no es realitzin capitulacions matrimonials.

Per saber què règim econòmic tenen dues persones que contreuen matrimoni, hem de recórrer al Art. 9.2 del Codi Civil, el qual estableix que:
        
“Els efectes del matrimoni es regiran per la llei personal comuna dels cònjuges al temps de contreure-ho; a falta d'aquesta llei, per la llei personal o de la residència habitual de qualsevol d'ells, triada per tots dos en document autèntic atorgat abans de la celebració del matrimoni; mancant aquesta elecció, per la llei de la residència habitual comuna immediatament posterior a la celebració, i, mancant aquesta residència, per la del lloc de celebració del matrimoni.La nul·litat, la separació i el divorci es regiran per la llei que determina l'article 107.”

Per tant, i a menys de  que tots dos cònjuges hagin anat a un notari a realitzar capitulacions matrimonials, el nostre Codi Civil fixa un ordre supletori de criteris als quals hem d'atendre en funció de les circumstàncies de cada cas, sent la regla principal que el règim econòmic del matrimoni serà aquell que correspongui amb la llei personal comuna dels cònjuges.

L'article legal que hem transcrit amb anterioritat haurem de tenir-ho molt en compte ja que cada vegada és més comuna l'existència de matrimonis en els quals els cònjuges tenen una llei personal diferent (matrimonis entre estrangers i matrimonis entre residents a Espanya de diferents comunitats autònomes que tenen legislacions autonòmiques diferents , o entre espanyols i estrangers, etc.), fet que comporta aplicar freqüentment els criteris secundaris que estableix aquest article 9.2 del Codi Civil a fi d'identificar el règim econòmic que regeix el matrimoni.

Si un matrimoni no desitja que li sigui aplicable el règim econòmic que la llei fixa, i vol establir un altre, el que haurà de fer es anar a un notari (previ assessorament d'un advocat) i realitzar capitulacions matrimonials.

A efectes informatius, cas de no haver realitzat aquestes capitulacions matrimonials davant un notari, i cas que tots dos cònjuges tinguin el mateix veïnatge civil, assenyalar que en la majoria de comunitats autònomes d'Espanya regeix com a règim legal  supletori la denominada "societat de guanys", mitjançant la qual es fan comuns per als cònjuges els guanys o beneficis obtinguts indistintament per qualsevol d'ells durant el matrimoni, que els seran atribuïts per meitat en dissoldre's aquella mitjançant el divorci.

En altres autonomies com Catalunya i les Illes Balears s'aplica per defecte el règim de separació de béns, per la qual cosa si els dos cònjuges tenen el mateix veïnatge civil, s'aplicarà aquest règim econòmic matrimonial, que es molt diferent al de la societat a guanys, doncs comporta que cada cònjuge té la propietat, el gaudi, l'administració i la lliure disposició de tots els seus béns; sent que en altres regions com Navarra o el País Basc el règim econòmic aplicable és més particular i concret, els  denominats "Societat legal de reconquesta" i "Comunitat foral de béns" respectivament.

Si t'interessa saber més sobre les diferències entre diferents règims econòmic matrimonial, et recomanem que llegeixis el nostre article “Una pinzellada als principals règims econòmics matrimonials”

Per tot això, quan dues persones contreuen matrimoni han de tenir present que a falta de manifestar la seva voluntat mitjançant capitulacions matrimonials davant Notari, se'ls aplicarà el règim que estableix la llei per defecte el qual té diferents regles per a la seva determinació.

Per establir la règim econòmic, en defecte de pacte mitjançant capitulacions, s'estableixen les següents regles:

1) S'establirà com a règim el que digui la llei personal comuna dels cònjuges al moment de contreure matrimoni. Per exemple, en el cas d'un matrimoni format per dues persones que tinguin el veïnatge civil català, tindran com a règim econòmic matrimonial el de separació de béns, que és el que estableix la Llei Comuna d'ells (en aquest cas, El Codi Civil de Catalunya). En el cas que siguin dues persones amb veïnatge civil a la Comunitat de Madrid, la llei personal comuna és el Codi Civil Espanyol, per la qual cosa el règim econòmic matrimonial aplicable serà el de societat de guanys, i això, encara que decidissin casar-se a l'estranger o una altra comunitat autònoma.

2) Cas que no existeixi una llei personal comuna, com per exemple dues persones que contreuen matrimoni, una amb veïnatge Civil andalús i una altra amb veïnatge civil Madrileny, s'aplicarà la llei de la residència immediatament posterior a la celebració del matrimoni. És a dir, que si aquesta parella andalusa-madrilenya es casen a Saragossa però tenen la seva primera residència habitual comuna a Barcelona, haurà d'aplicar-se el règim de separació de béns que és el que regeix a Catalunya (segons Codi Civil de Catalunya).

3) Si ens trobem en un supòsit en el qual no pot aplicar-se una llei personal comuna, i tampoc passen a residir en un mateix domicili (parelles per exemple que per motius professionals contínuament viatgen de forma separada), en aquest cas, la llei que deuria aplicar-se seria la del lloc on van contreure matrimoni. Així les coses, si una parella amb veïnatge civil de les illes balears i l'altre Madrilenya es casa a Barcelona i es van a viure tots dos consorts a l'estranger en domicilis separats per motius professionals, en aquest cas, el règim econòmic a aplicar serà el de separació de béns (Catalunya), en ser el del lloc on es va contreure matrimoni.

No s'ha de confondre veïnatge civil amb empadronament, ja que són coses diferents. El veïnatge civil s'adquireix per la permanència en un mateix lloc durant un determinat termini temporal que fixa la llei.

En moltes ocasions les escriptures notarials efectuades durant el matrimoni (compravendes d'habitatges, testaments, etc..) contenen errors respecte a quin és el règim econòmic matrimonial que té el matrimoni. Independentment del que consti en aquestes escriptures, sempre haurà d'estar-se al règim econòmic real, el qual és el que es determina sobre la base de capitulacions matrimonials, o bé en base les regles que hem esmentat en aquest post.

De la mateixa manera, recorda que, tal com hem indicat abans, el fet de canviar de residència o fins i tot de veïnatge civil, no altera, de per si, el règim econòmic matrimonial, per la qual cosa, a títol d'exemple, si un matrimoni en el qual tots dos són andalusos  van a viure a Barcelona, a pesar que resideixin 30 anys a Catalunya i ostenten doncs ja veïnatge civil català, sempre continuaran casats en règim de societat a guanys (a menys de que facin davant notari noves capitulacions matrimonials).

Per la complexitat de la matèria, i davant la importància i transcendència econòmica que implica el règim econòmic matrimonial és necessari que davant qualsevol dubte contacti amb un advocat. S'ha de tenir present  que el règim econòmic matrimonial és important a l'hora de futures herències, així com les adjudicacions de béns que li pot correspondre a cadascun dels cònjuges en cas de divorci,  doncs és evident que el resultat respecte a l'adjudicació de béns en un divorci d'unes persones casades en societat de guanys, serà molt diferent a l'adjudicació de béns que pugui succeir en persones en les quals ostentin un règim econòmic matrimonial de separació de béns.

Tens dubtes sobre quin és el seu règim econòmic matrimonial? Contacti amb nosaltres