Els principals règims econòmics matrimonials que permet la legislació vigent

El règim econòmic matrimonial no es més que un conjunt de regles que delimiten els interessos econòmics del matrimoni, de manera que els cònjuges poden establir i modificar les mateixes lliurement i quan ho considerin.

El  Codi Civil estatal, i a les diferents legislacions autonòmiques (a Catalunya el Codi Civil de Catalunya) trobem la regulació juridica  dels diferents règims econòmics i les característiques que caracteritzen cadascun d'ells.  Un aspecte comú a totes les legislacions, siguin estatals o autonòmiques, es que hi ha una prevalença de la llibertat de pacte per sobre de l'aplicació del règim legal supletori. Es a dir, independentment del que estableixi la llei, preval el que decideixi cada matrimoni, això si, sent necessari però determinades solemnitats i formalitats per a que aquest desig tingui validesa per sobre del que determina la llei.

A pesar que en l'actualitat i per motiu del repartiment de competències en les Comunitats Autònomes existeixen pluralitat de règims econòmic matrimonials vàlids, en aquest article distingirem els més habituals: 1)  el règim de societat de guanys, 2) el règim de separació de béns i  3)  el règim de participació de guanys.

A continuació, i lluny d'aspirar a fer un anàlisi exhaustiu dels mateixos, doncs per a l'elecció d'un sempre es més que recomanable l'assessorament d'un advocat,  passem a analitzar les principals característiques de cadascun d'ells:

- La societat de guanys suposa la coexistència de dues masses patrimonials diferenciades: les masses privatives de cada cònjuge fins al moment del matrimoni i la massa ganancial durant la vigència del mateix. A efectes il·lustratius, són béns de societat de  guanys els adquirits durant el matrimoni o les nòmines; mentre que són béns privatius els adquirits per herència o donació o els que els que cadascú del cònjuges tingués  abans del matrimoni. D'aquesta manera, mitjançant el sistema de la societat de guanys, es constitueix una massa de béns comú a tots dos cònjuges; pel que tant els actes de disposició (per exemple, vendre) com d'administració dels mateixos (com seria hipotecar) hauran sempre de realitzar-se conjuntament, o per l'un amb el consentiment de l'altre. En aquest supòsit, en cas de dissolució del mateix, els béns que formin aquesta comunitat seran atribuïts per meitat.

- La separació de béns suposa que tant els béns que ostenta cada cònjuge al temps de contreure matrimoni com els adquirits a posteriori a través d'aquests primers,  seran exclusius de cadascun dels cònjuges, de manera que no  existeix tal massa comuna que caracteritza la societat de guanys, sinó dos patrimonis completament independents. Per tant, tant els beneficis com les pèrdues i els deutes són responsabilitat del cònjuge que les contreu. En conseqüència, a cada cònjuge li correspon la propietat, l'administració i el gaudi i lliure disposició dels seus propis béns (amb l'excepció de l'habitatge familiar, en el que la la lliure disposició està lleugerament limitada). No obstant això, en seu de separació de béns, en el cas que no consti titularitat exclusiva,  es presumirà que el bé és de tots dos.

 - Finalment, la participació en els guanys és el règim mixt per excel·lència l'aplicació de la qual es relega purament convencional, i suposa, com el seu nom bé indica, que cada cònjuge participi en els guanys obtinguts per l'altre constant matrimoni. La seva consideració com a règim mixt es justifica en que  mentre el matrimoni és vigent, es regeix per les regles de la separació de béns (doncs els patrimonis són independents); mentre que al temps de la seva extinció, es regeix per les normes de la societat a guanys (en la mesura en què cadascun dels cònjuges té dret a participar en els guanys obtinguts per l'altre).


En qualsevol cas, si no  s'està conforme amb el règim legal que estableix la llei, qualsevol vol matrimoni pot optar a escollir el règim econòmic matirmonial per el qual es vol regir, i a tal efecte, s'hauran de fer les pertinents "capitulacions matrimonials"; que no es altre cosa que l'instrument jurídic mitjançant el qual, els seus otorgants, abans o després del matrimoni, poden estipular o modificar el règim econòmic que regeixi en endavant el seu patrimoni. Així mateix, precisar que per a la seva validesa la llei exigeix d'una banda la seva publicitat en el Registre Civil, donada la seva transcendència i possible repercussió en drets de tercers; i per l'altre un respecte escrupolós a les lleis o als bons costums, de manera que en cap cas serà vàlid un pacte que atempti contra la igualtat de drets dels cònjuges, entre uns i altres.

Convé posar l'accent en un aspecte  que abans em esmentat , que és l'operativitat d'un règim econòmic supletori en cas en què no s'exercís aquesta llibertat de pacte. En aquest sentit, amb caràcter general,  en absència de capitulacions matrimonials o cas en què les mateixes no complissin els requisits a dalt exposats, les relacions patrimonials dels cònjuges quedarien subjectes al règim de societat de guanys a la majoria de comunitats autònomes. No obstant això, existeixen Comunitats Autònomes amb regulació específica en aquest àmbit i que han establert un règim diferent, sent que, per exemple a Catalunya o Illes Balears, operaria per defecte, el règim de  la separació de béns, i a Aragó, l'anomenat consorci conjugal.

Finalment precisar que tot el que hem exposat no opera en seu de parelles estables o parelles de fet, doncs a efectes pràctics la seva relació econòmica seria assimilable  a l'absoluta separació de béns abans referida.

Sigui com sigui, no són pas petites  les diferències que operen entre els diferents règims, per la qual cosa bé s'opti per la facultat d'escollir un o un altre ben operi el règim supletori que correspongui en funció del territori en què es resideixi, és imprescindible que l'acció o inacció sigui degudament meditada, tot això amb l'objectiu de  salvaguardar els interessos de tots dos cònjuges i tenir clares les conseqüències que pot comportar  la crisi matrimonial amb un divorci o separació..

Tens dubtes? Necessites que els nostres advocats experts en dret de família t'assessorin respecte al règim econòmic que el teu i la teva parella voleu? Contacta amb  nosaltres