Amb els temps que actuals i la tecnologia en auge, és cada cop més senzill divulgar imatges, articles, captures de pantalla o similars, que ens trobem per les xarxes i compartir-les amb altres persones amb un simple click. Aquesta facilitat per enviar tot allò que ens proposem a partir del nostre telèfon mòbil o des del nostre ordinador, si bé pot ser una eina de comunicació ideal i ràpida, és també un mitjà de difusió que pot sobrepassar els límits del dret de la intimitat de les altres persones.

Cal destacar que el precepte no especifica que la conducta típica sigui necessàriament la difusió d’imatges de marcat caràcter sexual, però a la pràctica, és el supòsit que més predomina. L’article 197.7 al·ludeix a continguts els quals la seva divulgació lesiona greument la intimitat personal, d’aquí que tot aquell contingut sexual difós sigui òbviament el nucli de la intimitat, però no l’únic supòsit possible.

El nucli d’aquesta conducta, acció típica, consisteix no en obtenir, sinó en difondre les imatges – obtingudes amb l’aquiescència de la víctima – i que, mitjanant la pròpia difusió, la seva intimitat es veu greument afectada.

Un clar exemple de l’aplicació d’aquest article ho trobem a la Sentència del Tribunal Suprem 70/2020, de 24 de febrer, per la que es condemna per un delicte de l’article 197.7 del Codi Penal, en un cas de reenviament a un tercer d’una foto d’un nu que la persona afectada havia enviat voluntàriament a la persona que havia difós les imatges.

Aquesta Sentència resol algunes de les dubtes que s’han anat plantejant en diversos casos controvertits semblants:

La resposta és no, donat que l’acció nuclear consisteix en difondre imatges obtingudes amb el consentiment de la víctima en un domicili o a qualsevol altre lloc fora de la mirada de tercers. Tal i com estableix la Sentència que comentàvem, “«obtener» […] es sinónimo de alcanzar, conseguir, lograr algo, tener, conservar y mantener. Resulta muy difícil sostener que cuando esas imágenes se remiten por la propia víctima y se alojan en el móvil del destinatario, en realidad no se consiguen, no se logran, no se tienen, no se conservan o no se mantienen”. A raó d’aquesta interpretació, l’obtenció de les imatges pot tenir diferents orígens, no només obté la imatge la persona que fa la fotografia o grava el vídeo, sinó també qui la rep quan es remesa voluntàriament per la víctima, essent vàlid qualsevol mitjà convencional o programa de missatgeria instantània.

És indispensable acotar els termes del tipus penal de l’article 197.7, sent que s’exclourà a tercers que són estranys al cercle de confiança en el que s’ha generat el material gràfic audiovisual i que obtenen aquestes imatges sense connexió personal amb la víctima. Tanmateix, la resolució mencionada estableix que, “La difusión encadenada de imágenes obtenidas a partir de la incontrolada propagación en redes telemáticas, llevada a cabo por terceros situados fuera de la relación de confianza que justifica la entrega, queda extramuros del derecho penal”.

No obstant l’anterior, encara que una persona fora del cercle de confiança de la víctima no hagués pres part en el descobriment o captació de les imatges, però si que conegués l’origen il·lícit i tot i així difongués aquestes, també serà penat/condemnat, si bé amb una pena de presó inferior.

Per tant, el subjecte actiu d’aquesta tipologia penal és aquell a qui li és remesa voluntàriament la imatge i, posteriorment, sense la voluntat/consentiment de l’emissor d’aquesta, la reenvia a tercers, infringint la confiança en ell dipositada; així com també ho és qui, tot i conèixer la procedència il·lícita de les imatges, procedeix a difondre-les de totes formes.

Donat que aquesta és una pràctica que habitualment es troba amb fins sexistes, discriminatoris o de venjança, és pel que l’anterior criteri va ser l’adoptat per la Circular de la Fiscalia General de l’Estat número 3/2017.

La resposta a aquesta pregunta ha de ser negativa, essent que qui remet una fotografia de la seva pròpia intimitat, en cap moment està renunciant a la mateixa, ni està sacrificant de forma irremeiable la seva privacitat; el fet de remetre la imatge, és un gest de confiança que, al difondre’s per part de l’altre persona, s’infringeix.

Tanmateix, i en relació amb el portat a col·lació fins ara, cal destacar que el fet de que la pròpia persona afectada / víctima fos la mateixa que enviés la imatge al subjecte actiu, això no implica que d’aquesta forma creés un risc de difusió.

El requisit de la difusió del que requereix aquest tipus penal que estudiem, es compleix en el moment en què la imatge o la gravació és remesa sense l’autorització expressa de la persona afectada. És a dir, és indiferent que la imatge hagi estat remesa a una o més persones.

Això és així, donada la facilitat amb la que s’encadena la divulgació d’aquest tipus de contingut, pel que té sentit que es protegeixi a la víctima d’aquesta manera, independentment de la totalitat de les persones a les que s’hagi difós o hagi arribat aquesta imatge sense autorització.

En els casos en què les imatges son nus, el propi nu és una expressió inequívoca de la intimitat personal, pel que no hi ha problema d’encaixar la difusió d’aquesta mena de contingut dins del tipus de l’article 197.7 del Codi Penal. Si bé és cert l’anterior, no és menys cert què no cal oblidar que l’objecte material del delicte no s’integra solament per la difusió del contingut sexual, sinó de totes aquelles imatges o gravacions que projecten tota manifestació de la intimitat que pretengui resguardar-se de tercers fora de l’espai/cercle de confiança que atorgui la anuència de la víctima.

Per últim, revisem la pena que comporta la perpetuació d’aquest delicte, comptant amb una presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos.

La pena  s’imposarà la pena a la seva meitat superior quan els fets hagin estat comesos per cònjuge o persona anàloga d’afectivitat (sense importar que existeixi o no convivència), quan la víctima fos menor d’edat o quan fos una persona discapacitada o quan els fets s’haguessin comés amb una finalitat lucrativa.

Tens més dubtes? Sol·licita una visita a les nostres oficines amb els nostres advocats  o utilitza el nostre servei de consultes legals via correu electrònic o per videoconferència.