• Per Daniel SOT
• 03-08-2017

Quins efectes té negar-se a sotmetre's a la prova d'alcoholèmia?

Hi ha determinats casos en els quals un conductor pot estar obligat a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia. Això succeeix  quan per exemple un conductor s'ha vist involucrat en un accident de trànsit, quan existeix un control preventiu d'alcoholèmia o bé quan s'ha comès una infracció de tràfic i s'evidencien símptomes d'estar conduint sota la influència de l'alcohol.

Ara be... Que succeeix si, davant el requeriment d'un agent de policia, un conductor es nega a sotmetre's a la prova d'alcoholèmia? Se'm pot condemnar igualment pel delicte d'alcoholèmia encara que no hagi pogut demostrar-se mitjançant el test una taxa superior en aire respirat al 0,60 mg per litre?

L'article 383 del Codi Penal s'encarrega de tipificar la negativa a realitzar la referida prova davant el requeriment d'un agent de l'autoritat.  El precepte penal estableix:

“El conductor que, requerit per un agent de l'autoritat, es negués a sotmetre's a les proves legalment establertes per a la comprovació de les taxes d'alcoholèmia i la presència de les drogues tòxiques, estupefaents i substàncies psicotrópiques (…), serà castigat amb penes de presó de sis mesos a un any i privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per temps superior a un i fins a quatre anys”.

Com és de veure, aquesta negativa es troba castigada  amb una pena composada  de presó i de privació del dret a conduir. Amb això s'evita la picaresca que succeïa anys enrere abans de les reformes del Codi penal en les quals a nivell de penalitat, era preferible cometre el delicte de desobediència abans que el de conduir sota la influència de l'alcohol ja que abans,  el primer delicte (el de desobediència),  no comportava retirada de carnet. A l'actualitat, tal com s'ha indicat, el delicte de desobediència comporta en tot cas la privació del dret de conduir, tenint ara  una penalitat més agreujada en comportar penes de presó,  a diferència del delicte d'alcoholèmia, la qual podria comportar multa o treballs en benefici de la comunitat.

És més, tal com ha establert recentment el Ple de la Sala del Tribunal Suprem en Sentència del mes de Juny de 2017, un jutge pot condemnar pels dos delictes alhora: És a dir, d'una banda pel delicte d'alcoholèmia si a través dels simptomas físics pots desprendre's la influència etílica en la conducció i per l'altre, pel delicte de desobediència per negar-se a sotmetre a la prova requerida per la policia. L'Alt Tribunal ha declarat que és perfectament compatible el que existeixi en una mateixa sentència una condemna per conduir embriac i una altra per negar-se a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia, i que amb aquesta doble condemna no s'està vulnerant ni el principi de proporcionalitat, ni el principi "non bis in idem" ja que el que es pretén per part del legislador és "reforçar amb major eficàcia la tutela penal dels importants béns juridicos personals que estan darrere dels riscos de la circulació vial"

No obstant això, perquè una persona pugui ser condemnada pel delicte de desobediència a sotmetre's a les proves d'alcoholèmia, han de concórrer els següents requisits:

• Requeriment exprés i directe de l'agent de l'autoritat. 
• Negativa expressa i directa del requerit.
• Advertiment de que la negativa a sotmetre's a la prova pot tenir les conseqüències penals esmentades i que es regulen a l'article 383 del CP.
• Persistència en la negativa del requerit. 

Així mateix, en ocasions els agents de l'autoritat requereixen la realització d'una segona prova (si el resultat de la primera sobrepassés la taxa reglamentària o presentés la persona examinada símptomes evidents de trobar-se sota influència de begudes alcohòliques o substancies estupefaents), segons exposa el propi precepte “per a una major garantia i a efecte de contrast”. La doctrina és taxativa en considerar que el conductor que es negués a la realització d'aquesta segona prova no pot quedar exempt de responsabilitat penal pel fet d'haver-se sotmès a la primera, tenint en compte que la precisió dels etilómetres amb que es practica la mateixa és com menys qüestionable. Així ho entenen Jutges i Tribunals i també és la interpretació que segueix la Fiscalia General de l'Estat en la seva Circular 10/2011 sobre unificació de criteris. En aquest sentit, afegir que el requerit té dret a contrastar els resultats obtinguts en els test mitjançant anàlisi de sang, si ben aquest dret solament li vas agafar havent-se realitzat prèviament les proves per les quals hagués estat requerit.

Finalment, i com a conclusió, la recomanació no pot ser una altra que, si vostè és requerit pels agents de l'autoritat per sotmetre's a la prova d'alcoholèmia, la realitzi. Una vegada realitzada, i ja amb l'assistència del seu advocat, podrà valorar-se si la prova s'ha desenvolupat correctament i amb tos els requisits legals per a que la mateixa sigui vàlida o si existeixen elements per poder-la impugnar, però en qualsevol cas, no es negui a realitzar-la. Tingui present que, cas que vostè es negués poden immobilitzar el seu vehicle i fins i tot detenir-li per traslladar-li a dependències policials.