• Per Paul SITGES
• 29-01-2022

Reforma legal en matèria de consum: Així són els principals canvis que afecten als consumidors

El passat 1 de gener de 2022, va entrar en vigor la nova redacció de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries (en endavant, la Llei de Consumidors) , adoptant un nou model que aporta majors i més àmplies garanties per als  Consumidors i Usuaris en les compres de productes, així com també per als serveis digitals. La citada Llei ha sigut modificada després per el Real Decreto-ley 7/2021, de 27 d’abril, que transposa varies Directives de la Unió Europea en diversos sectors i àmbits, pel que, a continuació, comentarem en aquest article les diferents novetats sobre els terminis per a exercir els drets corresponents i sobre les diferents modificacions d’aquesta normativa.

Quan s’aplica aquesta Llei?

La Llei que aquí tractem es d’aplicació a les relacions entre consumidors o usuaris i empresaris, és a dir, en aquelles en les que el venedor sigui un professional i el comprador un particular que no destini els béns comprats a ninguna activitat econòmica. Si has comprat un producte de segona mà a un particular, no s’aplica la Llei de Consum i les garanties que fixa la llei, però això no vol dir que no disposi desprotecció legal, ja que hi ha altres recursos legals que permeten accionar contra un venedor quan és un particular. En aquests últims casos, de compravendes entre particulars, et recomanem que llegeixis el nostre post La regulació legal de la compraventa entre particulars i dels vicis ocults a Catalunya

Entrant ja en els canvis en la Llei de Consum, com a primera novetat a partir d’aquesta nova redacció, és que aquesta norma s’aplicarà també a aquells contractes en virtut dels quals l’empresari subministra continguts o serveis digitals, al afegir-se un quart paràgraf a l’article 59 de la mencionada llei. Tanmateix, a l’article 59.bis, s’hi afegeixen noves definicions que faciliten la comprensió d’aquest nou tipus de continguts i que reproduïm a continuació:

• “Béns amb elements digitals”: tot objecte moble tangible que incorpori continguts o serveis digitals o estigui interconnectat amb ells de tal manera que l'absència d'aquests continguts o serveis digitals impediria que els béns realitzessin les seves funcions.
  
  
• “Compatibilitat”: la capacitat dels béns de funcionar amb els aparells (maquinari) o programes (programari) amb els quals s'utilitzen normalment els béns del mateix tipus, sense necessitat de convertir els béns, aparells (maquinari) o programes (programari), així com la capacitat dels continguts o serveis digitals de funcionar amb els aparells (maquinari) o programes (programari) amb els quals s'utilitzen normalment els continguts o serveis digitals del mateix tipus, sense necessitat de convertir els continguts o serveis digitals.
  
  
• “Contingut digital”: les dades produïdes i subministrades en format digital.

En suma, la llei s’adapta als nous temps i es regula de forma expressa, i es protegeixen,  els negocis jurídics en els que l’objecte dels mateixos siguin serveis i continguts en format digital, com ara podrien ser programes (software), videojocs, vídeos i àudios, allotjaments al núvol, etc., pel que s’inclou tant als continguts digitals subministrats en algun tipus de format o suport material, com els que són purament digitals.

Sobre l’entrada en vigor i els requisits per a la conformitat:

La Disposició final vuitena del Real Decret-llei 7/2021, com ja avançàvem al inici d’aquest article, anuncia que la modificació de la Llei de Consumidors ha entrat en vigor a partir del dia 1 de gener de 2022; per tant, ja es troba vigent i resulta aplicable.

Mitjançant aquesta nova redacció s’estableix que seran conformes al contracte els béns, continguts o serveis digitals que l’empresari subministri al consumidor o usuari que compleixen amb els requisits subjectius i objectius que es deguin a cadascun d’aquests àmbits aplicatius.

En aquest sentit, perquè sigui en conformitat al contracte, els béns i els continguts o serveis digitals hauran d’ajustar-se a la descripció, tipus de bé, quantitat i qualitat i posseir la funcionalitat i altres característiques que s’estipulin en el propi contracte. Així mateix, hauran de ser aptes per a portar a terme els fins específics als que estan habitualment destinats, així com ser entregats o subministrats juntament amb els accessoris i instruccions corresponents, com també dels manuals d’instal·lació o integració i assistència al consumidor o usuari en el cas dels digitals. A més a més. s’afegeix el requisit de que els béns hauran de ser subministrats amb actualitzacions i, en el supòsit dels continguts digitals, la possibilitat de ser actualitzats.

Un altre apartat a tenir en compte és el de l’article 115.quater, que estableix que la instal·lació incorrecta dels béns o integració incorrecta dels continguts o serveis digitals, serà equiparat a una falta de conformitat amb el contracte en dos supòsits:

"a) La instal·lació o integració incorrecta hagi estat realitzada per l'empresari o sota la seva responsabilitat i, en el supòsit de tractar-se d'una compravenda de béns, la seva instal·lació estigui inclosa en el contracte.

b) En el contracte estigui previst que la instal·lació o la integració la realitzi el consumidor o usuari, hagi estat realitzada per aquest i la instal·lació o la integració incorrecta es degui a deficiències en les instruccions d'instal·lació o integració proporcionades per l'empresari o, en el cas de béns amb elements digitals, proporcionades per l'empresari.”

La responsabilitat de l’empresari i les opcions del consumidor o usuari

Si el bé comprat (cotxe, moto, immoble, producte, etc.) o contingut digital no fos conforme al contracte, es a dir presentés deficiències preexistents, per a solventar aquesta deficiència, el consumidor ostenta els següents drets a exercir:

1. Exigir la reparació

              ó

2. En aquells béns que s'admeti per la seva naturalesa, la substitució (tret que una d'aquestes dues opcions resultés impossible o que, en comparació amb l'altra mesura, suposi costos desproporcionats)

Només pel cas de què el consumidor, per la naturalesa de la falta de conformitat, no pogués exigir la reparació o la substitució, o bé aquesta no s’hagués dut a terme en un termini raonable o sense majors inconvenients per al consumidor i usuari, és quan se li orben dues possibilitats addicionals:

3. Exigir una reducció proporcional en el preu

             ó

4. Exercir el dret a la resolució del contracte mitjançant declaració expressa, el que implica retornar el bé i rebre el preu pagat. Convé remarcar que la Llei estableix que la resolució no procedirà quan la falta de conformitat sigui d’escassa importància.

La reparació o substitució, com a mesures correctores que la llei contempla per a que els béns siguin conformes amb el contracte, han de ser gratuïtes pel consumidor, hauran de dur-se a terme en un termini raonable i hauran de realitzar-se sense majors inconvenients, tenint en compte la naturalesa del bé o contingut digital en qüestió.

Si bé aquestes són les possibles accions que protegeixen al consumidor o usuari, hem de remarcar els nous terminis que s’estableixin per a poder exercir aquestes accions i els terminis a tenir en compte perquè els defectes que apareguin puguin ser reclamables i que detallem a continuació.

Del termini en que es manifesta la falta de conformitat i la possibilitat d’exercir els seus drets:

A partir de l’article 120 de la Llei del Consumidor i següents, s’indiquen els diferents terminis en els que es possible exercir els anteriors drets sempre i quan la falta de conformitat es manifesti dins dels següents períodes:

En el cas de la compravenda de béns o subministrament de continguts o serveis digitals, l’empresari serà responsable de les faltes de conformitat que existeixen en el moment de l’entrega i es manifesten en un termini de tres anys. Aquesta és la principal diferència amb la legislació anterior, ja que fins el 31 de desembre de 2021, el termini de garantia per productes nous era de 2 anys.

En els béns de segona mà (com cotxes, motos, etc.), s’estarà a allò pactat entre les parts sempre, però en qualsevol cas, mai podrà ser inferior a un any, essent aquest el mínim legal imperatiu de garantia que estableix la Llei de Consum per a compres de productes utilitzats efectuats a venedors professionals. Pel que l’objecte de compravenda estarà en garantia si el defecte ha aparegut durant el primer any des de l’entrega.

Presumpcions legals

Per poder articular una reclamació extrajudicial o judicial és necessari acreditar els següents fets en els que es fonamenta la reclamació.

En matèria de consum, no obstant, existeix una presumpció de què les deficiències que apareguin en els dos primers anys des de l’entrega del bé, o durant el primer any en el cas del subministrament digital, eren preexistents al contracte. Això vol dir que correspondrà a l’empresari-venedor provar el contrari, és a dir, que aquests defectes no es trobaven en el moment de la venda. Això facilita enormement la prova al consumidor.

En els béns de segona mà, es presumiran preexistents aquells defectes que sorgeixin durant el primer any des de l’entrega. Per tant, si el defecte aparegués dins del primer any, la Llei considera que, tret què l’empresari pugui demostrar el contrari, aquest defecte era preexistent a la venda.

Algun dubte al respecte? Ha comprat un vehicle o algun altre bé amb algun defecte, anomalia o averia, ja sigui nou o de segona mà, a un professional o empresari? El nostre despatx pot ajudar-li. Contacti amb els nostres advocats demanant una cita presencial o bé utilitza algun dels nostres serveis legals online a fi de què un dels nostres advocats pugui assessorar-li.