• Per Elisabeth SANCHO
• 16-06-2017

Testaments: La clàusula per a divorciats

En primer lloc hem d'incidir en la importància de fer un testament, doncs aquest suposa plasmar en un document públic la voluntat d'un respecte dels béns i drets dels quals un és propietari i titular. Cal tenir en consideració que el fixar de forma clara la voluntat de cadascun en un testament, el dia de demà facilitarà moltíssim als interessats en la successió tota la tramitació necessària per a l'acceptació de l'herència.

La clàusula habitual que es sol fixar en la majoria dels testaments celebrats a Catalunya és la següent::

“Llega la legítima a qui correspongui i institueix hereus universals i lliures, per parts iguals, als seus fills, substituïts aquests en cas de premoriencia o per al cas que no volguessin o no poguessin heretar, pels seus respectius descendents amb dret d'acréixer entre ells.”

Però en aquest punt hem de tenir en compte que el testador (la persona que fa el testament) pot ser una persona que en el seu moment va dissoldre el seu matrimoni per divorci i per aquest motiu vol incloure, a més del ja exposat, una clàusula que comporti que els seus fills i hereus NO puguin deixar en herència a l'altre progenitor i ex-cònjuge cap bé que hagin rebut per la seva banda, sent que la legislació sobre herències a Catalunya ho permet.

Abans de continuar hem de diferenciar entre el fet que els hereus haguessin atorgat testament dels qui no ho haguessin fet i per tant es tingués en compte la successió intestada. A continuació indiquem la base de les estipulacions a indicar en el testament, si bé donada la trascendència del fet, és més que aconsellable assessorar-se amb un advocat ja que cada supòsit és particular i diferent de l'altre.

Els dos supòsits que poden esdevenir són:

1) Si els hereus han fet o fessin testament, la disposició que s'hauria d'incloure en el testament del titular del ben seria la següent:

“Prohibeix expressament als seus hereus disposar dels béns d'aquesta herència, sigui per actes inter vivos o per actes mortis causa, tant a títol onerós com a títol gratuït, a favor del Sr. XXXX, del cònjuge o parella estable d'aquest i de qualsevol familiar dins del quart grau de consanguinitat o afinitat del Sr. XXXX, a excepció dels descendents del testador instituïts anteriorment.

Si la disposició mortis causa dels hereus fora de caràcter universal, llavors els béns heretats del testador i els subrogats, passaran als substituts esmentats amb anterioritat.”

2) Si els hereus no atorguessin testament i hagués de dur-se a terme la successió intestada d'aquests, la clàusula a incloure seria la següent:

“Si els fills morissin sense testament instituint hereus, sense haver disposat dels béns heretats del testador, sense descendents i sense cònjuge o parella estable, havent-se de complir totes aquestes condicions, s'estableix una substitució preventiva de residu sobre el romanent i subrogats dels béns i drets que haguessin heretat d'ell, que no haguessin consumit i dels quals no haguessin disposat per actes inter vivos, que passessin al fill supervivent del testador, substituït al seu torn pels seus descendents”

D'aquesta forma i com és de veure, és possible protegir els nostres béns i drets fins i tot després de morir, a fi que aquests romanguin en la nostra família i no passin a formar part del patrimoni del ex-cónyuje amb el qual ja no es comparteix una vida en comú, tot això complint les formalitats que exigeix la legislació catalana  sobre aquest tema.