• Per Elisabeth SANCHO
• 05-11-2016

Divorcis/Ruptures: La compensació econòmica en casos d' haver tingut cura dels fills o de la casa

En els supòsits de divorci o ruptura dels membres de la parella, es poden donar dos tipus de prestacions en funció de diferents circumstàncies: La prestació compensatòria i la compensació econòmica per raó de treball o per cura de la casa o dels fills. En aquest article, ens centrarem en un anàlisi més exhaustiu d'aquesta segona opció,  i en concret, respecte a la compensació que, per cura de la llar i dels fills,  es pot arribar a tenir dret.

Existeixen unitats familiars en què cada progenitor té un rol diferent quant a la forma de col·laborar per garantir el benestar  de la família, doncs són diversos els àmbits a cobrir. Per això, és molt habitual que mentre un progenitor té una jornada laboral completa i són els seus ingressos els que fan possible que aquesta família disposi d'un habitatge, alimentació, vestit, formació dels fills comuns i altres despeses; és l'altre progenitor el qui es dedica a la cura de la llar, les tasques domèstiques, portar i recollir als fills al col·legi, portar-lo o a l'especialista mèdic, etc...

El problema pot aparèixer davant una crisi matrimonial o de la parella estable,  ja que aquell progenitor que durant anys ha estat dedicant-se a la família a través de la cura dels fills comuns i de la llar, queda absolutament desemparat e indefens en quant a l'aspecte econòmic, doncs mentre un membre de la parella compta amb un currículum, una experiència laboral i una ocupació, l'altre no té res d’això, i no disposa de cap d'ingrés per poder cobrir les seves necessitats més vitals.

Per aquest motiu, el legislador amb la Compensació Econòmica per raó del treball pretén solucionar aquesta problemàtica i protegir al membre de la parella que s'ha dedicat durant anys a la cura de la família i de la casa, ja que estableix que en les parelles estables o en els matrimonis que tinguin un règim de separació de béns, el cònjuge/membre de la parella que ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre, té dret a una compensació econòmica  per aquesta dedicació que ha tingut durant els anys de convivència,  sempre que al moment de l'extinció del règim per separació, divorci o nul·litat o mort d'un dels cònjuges o, si escau, del cessament efectiu de la convivència, l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior.  La legislació vigent estableix també  que dita compensació es tindrà dret quan el cònjuge/membre de la parella que ha treballat per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient, aspecte que aprofundirem en futurs articles.

No obstant això l'anterior, existeix un límit respecte de la quantia que s'establirà en concepte de compensació econòmica per raó de treball i és que en cap cas aquesta compensació podrà ser superior al 25% de la diferència entre els increments dels patrimonis dels dos membres del matrimoni, encara que en el cas que el creditor provi que la seva contribució a la família ha estat notablement superior l'autoritat judicial podrà incrementar aquesta quantia.

Finalment i respecte a la forma de pagament de la compensació econòmica per raó del treball, assenyalar que podrà realitzar-se en diners o a través del lliurament d'un o diversos béns. En el cas de lliurar-se en diners, podrà abonar-se a terminis (amb un venciment màxim de 3 anys) o d'una sola vegada.