• Per Daniel SOT
• 07-10-2015

¿Els paràgrafs advertint confidencialitat als correus electrònics tenen efectes juridics?

És habitual, principalment en els mails creuats entre empreses,  que a la part final dels correus electrònics,  existeixin clàusules que imposin als receptors una sèrie d'obligacions, tals com de confidencialitat, obligació de destruir en cas de recepció errònia, o fins i tot obligacions d'avís a l'emissor cas que s'hagi rebut per error... Ara bé, des d'un punt de vista jurídic.... són necessàries aquestes clàusules? o  millor dit,  existeix alguna conseqüència legal cas de no introduir els referits paràgrafs de confidencialitat?  Realment fins a quin punt ens obliga el paràgraf de confidencialitat dels correus electrònics? 

La conclusió és clara: A través d'un correu electrònic, no podem pretendre imposar de forma unilateral obligacions jurídiques a algú  i molt menys exigir  responsabilitats a un tercer-destinatari pel simple fet d'haver rebut un correu, encara que sigui per error.

Per tant, no existeix a data actual cap obligació legal d'introduir en els correus electrònics paràgrafs en el qual s'informi del “deure confidencialitat” i/o de possibles sancions pel seu incompliment (sent fins i tot d'agrair tal omissió quan es tracta de llargues cadenes de correu electrònic que l'única cosa que fan és dificultar la lectura).

Ara bé, que no sigui necessari no vol dir que el receptor d'un correu electrònic pugui fer i desfer amb el mateix, sinó que pot tenir conseqüències legals cas que realitzi alguna conducta il·lícita amb el contingut d'aquest correu electrònic. És a dir, no és necessari realitzar clàusules informatives en els correus electrònics ja que la Llei, de per si, i sense necessitat d'afegir res als nostres correus electrònics, ja ens protegeix. Per exemple, una actuació il·lícita amb un mail, depenent del seu contingut,   podrà  ser sancionada per el Codi Penal per delictes contra el descobriment i revelació de secrets, o fins i tot per la Llei de Protecció de Dades, però convé incidir que seran sancionats no perquè ho diu una eventual  clàusula de l'email,  sinó per el  fet d'haver infringit l'ordenament jurídic.

Cosa diferent és quan entre dues empreses existeix,  per la seva relació comercial o professional,  un contracte que contempli de forma expressa, el deure confidencialitat sobre algun punt o assumpte. És a dir, quan de forma prèvia a la seva relació jurídica, ambdues parts de forma consensuada han pactat lliurement la confidencialitat sobre determinats dades o informacions que puguin rebre per la relació professional entre ells. En tal supòsit, és  altament recomanable la introducció en el correu electrònic de forma visible el terme de “Confidencial” amb l'objectiu de que el seu destinatari sàpiga que les dades rebudes formen part d'aquella obligació de confidencialitat que prèviament havien pactat i tingui especial sigil, a l'efecte de que pugui llavors fàcilment demostrar-se un eventual incompliment del  receptor i no pugui al·legar aquest últim,  que tenia la convicció que aquestes dades no formaven part de la informació confidencial de la qual tenia obligació de guardar secret.